te necesito.

A veces pienso, y creo que mi razón de vivir eres tú. Pero, que hay peor que saber que no te podré tener nunca más? dime.. Se me estan acabando las fuerzas para seguir luchando, ya no tengo esperanza, ya no tengo a nadie con quien apoiarme cuando se me viene el mundo abajo, ya no te tengo a ti. Eso me duele, más bien me mata, nunca creí que podría sentirme asi, y menos que me pudiera sentir asi por ti. Te has convertido en mi puta vida, en mi droga, en mi necesidad de cada día. Tu eras mi fuerza cada mañana para levantarme, tu eras mi fuerza cada dia para seguir adelante sin que nada me detuviera, tu eras todo mi ser. Y ahora qué me queda? NADA. ya no me queda nada por lo que luchar.. Te quiero joder, eres mi puto vicio!

tot l'ho bo s'acaba..

bueno.. com diu el títol, tot l'ho bo s'acaba.
Hos explicaré què m'han passat aquests ultims dies, o més ven dit.. aquest ultim mes perquè hagi acabat tan i tan dulguda i depresiva.
Jo estava amb un noi, l'estimava puf.. moltíssim es poc, estavam bé, fins que com a totes les relacions les coses comensen a canviar i ja no si pot fer res. Vem tinguer que deixaro, el dia 3 farà un mes. Em va afectar molt, però amb els dies vem comensar a quedar com amics i creia que tot aniria més bé aixi, que lu dulent havia passat pero mequivocava. Una semana després de tot això, estava amb unes amigues al camping on ell s'estava junt amb els seus amics. Un amic seu, que mi faig bastant em va venir dien-me que em tenia que parlar d'una cosa, jo creia que era alguna cosa bona, una bona notícia perfi perque em feia molta falta, però no. Va ser la pitjor noticia que m'han pugut donar mai a la meva vida. Em va dir que el meu ex pirava, no tornaria a venir més allà al meu poble, em vaig quedar de pedra, no sabia què fer, si arrencar a correr, si anar allà i abrasar-lo o què havia de fer, no en tenia ni idea. Ell va marxar dos semanes de vacances, durant aquestes dues semanes sem van fer els dies eterns, no menjava, tenia nervis, malestar,vumitava, plurava.. el trobava tan a faltar tan.. ho hagés donat tot per tornar-lo a veure o perquè ls coses cambiesin. Ara ha tornat de vacances i parlem cada dia per el msn, pero el meu malson no acaba, necessito tornarel a veure. Ho necesito.. sento una cosa tan i tan gran.. que cada dia es fa mes i mes gran i cada dia sento una cosa mes forta per ell. Saber que no el tornaré a tenir mai mes.. sincerament EM MATA.

primer dia de bloog!

Doncs res.. avui es el primer dia que tinc blog. Una amiga ma animat a fer-lo perquè ultimament no ho estic passan molt bé i crec que aqui em podré desfugar escribin tot lu que em passi per el cap. Espero que us agraadi, ja anire descobrint com va tot això :) un peeto!